Flamenco

Flamenco de Ramon Monegal captura l’essència apassionada i dramàtica del flamenco, una manifestació artística que evoca moviments salvatges i emocions intenses. La sortida és afruitada i empolsada alhora: la gerd entra primer, sucosa i àcida, i la violeta i l’iris l’embolcallen de seguida en una textura de pólvores que rebaixa el dolçor.

Al cor, el gessamí i la rosa vermella despleguen un bouquet floral dens, sostingut pel palissandre, una fusta càlida i lleugerament especiada que impedeix que les flors es tornin almivades. És el tram on la fragància s’obre del tot, amb aquests girs i acords hipnòtics que donen nom al perfum.

El fons s’assenta en amberwood, almíscl i cedre: una base càlida, seca i persistent que deixa una impressió duradora, semblant a la ressonància que queda després d’un espectacle flamenco. Aquestes notes simbolitzen l’essència de la cultura andalusa tatuada amb foc a l’ànima d’Espanya.

Família Olfactiva

Aquest perfum es classifica dins de la família floral i oriental o ambarina. Aquesta dualitat permet que la fragància transiti entre la delicadesa dels pètals acabats de tallar i la robustesa de les fustes, amb una estructura que evoluciona de manera orgànica amb l’escalfor de la pell. Els matisos ambarins li donen una profunditat que recorda les nits càlides, mentre que la faceta floral aporta una lluminositat clàssica però renovada.

Què és l'amberwood

El fons no és ambre en el sentit clàssic, i convé dir-ho perquè es confonen. L’amberwood és una fusta ambarina moderna: seca, mineral, sense la untuositat dolça de l’ambre tradicional. És el que fa que un perfum tan floral com aquest no acabi en un fons embafador, i el que li dona aquesta sequedat del tram final.

El Perfumista

Ramón Monegal, descendent d’una de les nissagues de perfumistes més importants d’Espanya, és el mestre artesà darrere d’aquesta obra. El seu enfocament s’allunya de les tendències comercials massives per centrar-se en la narrativa olfactiva, on cada ingredient actua com un vehicle d’expressió cultural. En aquesta creació busca embotellar l’emoció de l’art andalús, utilitzant el perfum com un llenguatge capaç de transmetre força i duende.

Com es desplega a la pell

L’aroma es desplega com un tapís de textures on la fruita sucosa es troba amb la fusta seca. Imagina el tacte d’un mantó de seda vermella lliscant sobre una taula de cedre antic: aquesta és la transició que experimenta l’olfacte. La gerd aporta el punt àcid i net que sosté el conjunt, i l’iris li posa a sobre una capa empolsada que evita que la fragància sigui purament lineal.

És una composició que no busca passar desapercebuda. Si t’interessa un perfil similar dins de la mateixa casa però centrat en la faceta neta de l’almíscl, Atractone Musk és una alternativa que també juga amb tocs de gerd.

Notes Olfactives

Sortida

Obre amb gerd, violeta i iris. La fruita entra primer i les dues notes empolsades la matisen gairebé de seguida, amb un dolçor natural molt contingut.

Cor

El gessamí i la rosa vermella prenen el protagonisme, entrellaçats amb el palissandre, que aporta cos amaderat i evita que el bouquet resulti ensucrat.

Fons

Amberwood, almíscl i cedre tanquen amb una base seca i persistent.

Flamenco o Flamenco Extrait

La casa té les dues versions i no són intercanviables. El Flamenco Extrait de Parfum és una altra composició: obre en safrà, gerd i rosa, posa un cor de gessamí, cedre i flor de taronger, i baixa a un fons d’oud, almíscl i ambre. L’original és més floral i més empolsat; l’Extrait, més especiat i més resinós.